Questa una poesia dedicata ai nostri meravigliosi specchi d’acqua. Una ricchezza inestimabile, per l’eterna bellezza che dona ai nostri occhi. I laghi danno pace e riempiono il cuore di meraviglie. Ricordiamo però che abbiamo un debito altrettanto eterno con la nostra terra e le nostre acque. Tutti dovremmo rispettare e difendere i nostri laghi dalle insidie che ammalano ed avvelenano lentamente ed inesorabilmente questo patrimonio, parte integrante della nostra storia e del nostro futuro.
I culur di nostar lach
In sett: Magiur, da Vares, de Ghirla, de Munaa, dul Ceresi,de Comabbio e de Ganna
Piscinitt, grand, ma pien de poesia e sempar bei.
La matina sa dessedan
cunt ur su ca sa varda
in dul specc de l’aqua dulza,
intant che al nas.
Al sa mira in l’aqua ferma
o in muiment
se gh’è un zich de vent.
Pö la lüs dul dì ,
ca la furma tanti stell,
che sa distendan in l’aqua ciara
a ta fa mal quasi ai öc
a vidè tant sbarlüsì.
Una quei nigula la riva,
e i lach a cambian culur
Ur blö al sa fa püssè scür
e visin un verd inscì particular
Che nanca un pitur pudaria fall egual
In dua l’aqua l’è basa a sa ved ur fund e i pessit
Intant che ur su sa sbasa giò e ur culur a cambia ammò
Tel chi ur ross dur tramunt
Chell famus par la so magia
De lü a impienissan i föi i pitur
A impienissan de parol e de poesia
Par ul splendur dur dì che al va via.
L’è inutil, propri par quell
Di ammò quant l’è bell
E la nocc l’ariva scüra
E i culur sa smorzan ammò
Ma duman all’alba ciara
I nostar sett lach
Sa dessederan
Diana Ceriani